Immersió
>> dilluns 27 de desembre de 2010
Immersió
No sóc filòleg. No sóc especialista en llengües. Però jo he viscut l'immersió. I jo vull defensar-la.
Vaig arribar a l'escola catalana a la tardor de 2002. Una època convulsa pel govern del PP (a l'Estat i a Galícia), enmig del "No a la Guerra" i del Prestige. Un temps complicat per a mi, en el qual, a finals d'Octubre, vaig haver de deixar el meu estimat Ourense per començar una aventura 1000 quilòmetres a l'Est. Barcelona m'esperava. Amb el seu sistema educatiu i amb nova gent. I amb el català. Un problema, que pensarien molts. Personalment, i seré sincer, mentre marxava de Galícia no em plantejava com aprendria català. Senzillament, estava decidit a fer-ho, fins i tot si això em costava haver de repetir un curs. Segon d'ESO.
En qualsevol cas, va arribar un moment en què vaig haver d'enfrontar-me. Era cap a començaments de Novembre de 2002, ara fa ja poc més de 8 anys. Nova escola, nou entorn. Vaig assistir a la meva primera classe. En català. No vaig entendre res. I quan dic res, no em traiciona el meu record. D'aquella classe de Ciències Naturals no me n'oblidaré en la meva vida.
Ben ràpid em van incloure a una classe de català per a la gent que arribàvem de fora. Em vaig veure envoltat per gent de l'Argentina (descendents de gallecs, evidentment!), del Perú, de l'Equador...Vaig fer gairebé dos mesos d'aquelles classes, que s'impartien en horari de classe (en hores de català, la majoria de les vegades). En dos mesos vaig aconseguir tenir el suficient enteniment del català com per fer classes de manera normal. Els meus altres professors, com ara el de Socials, fins i tot van canviar la llengua a les seves classes durant un temps. Però va arribar un moment on no era necessari.
Vaig aprovar aquell curs. I amb nota. I vaig acabar l'any amb un bon nivell, a l'escrita, de la llengua catalana. I vaig aprovar l'ESO amb un 8. I també el Batxillerat. I, a més, a les PAU la meva qualificació de Llengua Catalana va ser superior a la de Llengua Castellana. I la de Literatura Catalana (una matèria optativa), va ser de 9.
L'immersió lingüística a l'Escola Catalana funciona i és necessària. Un model consolidat que, ni la comunitat educativa ni ningú ha posat en qüestió. Bé, perdó; només Espanya l'ha posat en crisi. És democràcia que un Tribunal revoqui el que va establir-se al Pacte Nacional per a l'Educació (pactat entre els principals partis i la comunitat educativa)?.
Perdoneu, però no entenc res.
Entrades
7 comentaris:
Jo crec que el fet que parlis català tan bé es deu a dues coses: un sistema que ho fa possible i la teva voluntat de fer-ho.
N'hi ha d'altres, sovint sempre de les mateixes procedències, que tenen les mateixes facilitats que tu i no el parlen mai bé. Només cal comparar els ucraïnesos, xinesos, africans i gallecs no castellanitzats amb molts espanyols, argentins, etc.
Gràcies Silvio ;)
Sóc el Miquel, per cert.
Silvio, estic completament d'acord amb tu. La immersió lingüística és necessària, ja que sense ella, desprotegiríem la nostra llengua que es cada cop més i més fràgil. Si les institucions des d'Espanya no recolzen la iniciativa de protegir la llengua, i discriminen com han fet fins ara, sembla ser, que tindrem una altre llengua morta de la que parlar.
Gràcies per la teva sensibilitat, en necessitem molts més com tu. Records des de la Garriga,
Xavi
Hola. Sóc un italonegre que se sent orgullós de ser (també) català i estic completament d'acord amb tu, Silvio.
La immersió lingüística practicada a l'Escola Catalana és necessària. I encara diria més: abans que posar-la en qüestió perquè suposadament fa molt o massa, diria que encara és insuficient.
Fa pocs dies una enquesta Noxa a La Vanguardia expressava que el castellà es parla un 40% més que el català a Catalunya, i això que ambdues llengües sembla que es parlin molt! Però, encara ara a començaments del s.XXI, el català és menys parlat a Catalanya que el castellà... Un hàbit que, espero, canviï cap al ple enteniment de les dues llengües.
Està vist que un país bilingüe té moltes més possibilitats d'empenta socioeconòmica que un de monolingüe. Però a la meseta això no ho poden entendre.
Un italonegre,
Massimo.
No és una qüestió lingüística, ja ho sabem, és una qüestió política.
No es tracta de si la immersió està bé o malament, perquè aquests mateixos que la critiquen o no la recolzen com haurien, no pensen el mateix quan un arriba a Zamora o Salamanca i l'immergeixen en castellà. Tothom sap que la immersió és la millor manera -i en determinades circumstàncies l'única- d'aprendre una llengua, no és aquesta la qüestió.
La qüestió és si el català té dret o no a ser una llengua normal en un país normal o si és una llengua només per fer servir a casa i en festes folklòriques.
Una abraçada, Silvio.
Aquí no es debat si un model educatiu funciona o no. Aquí només hi ha interessos de tot un país, espanya representada per només 3 famílies que creuen que parlem en català per fotre.
Publica un comentari a l'entrada